Cansat de llegir lletres, si bé fa cert temps que en segueixo les seves traces des del més íntim anonimat, faig públic i notori, doncs, que també llegeixo dibuixos: m’ha atrapat el sentit de l’humor d’Aleix Saló. Perquè, entre ell i jo, ens separaran vora sis anys però tots dos som fills d’una marona que ens ha mimat, alletat i acariciat com mai cap matriarca ha pogut fer-ho: parlo dels feliços i dolços anys vuitanta. I a través del seu retolador negre gruixut, la senzillesa personificada amb tocs de sàtira fresca, desenfadada i mordaç. I m’il·lusiona que cada dia els seus ninots siguin més nostres, és a dir, que entre els meus tothom se’ls faci seus. I és ara quan constato que som productes del Club Súper 3: que cadascuna de les vinyetes d’en Goku, l’Arale i en Doraemon ens han ajudat a pintar un imaginari sense por. I el millor de tot, que la factoria d’en Tomàtic, Megazero, Petri, Nets i Noti, en realitat, ens ha fet un gran servei: ens ha permès riure’ns de nosaltres mateixos. I, això, és bàsic, elemental, per a una generació que està destinada a ser catalana en plenitud, sense més.

Èxit de convocatòria a la concentració promoguda per la Plataforma Salvem el Cabanyal i l'Associació de veïns Cabanyal-Canyamelar en defensa d'un Cabanyal sencer i viu. Fa més de 12 anys que els poblats marítims de la ciutat de València pateixen l'assetjament urbanístic de les seves pròpies institucions. Dintre dels seus plans estan els d'allargar l'avinguda Blasco Ibáñez cap al mar i el suposat rellançament del barri, un barri que les pròpies institucions valencianes han portat cap a la degradació. El govern valencià està refugiat en una actitut totalment victimista enfront del govern central degut a aquest i d'altres temes en ligiti. En el darrer mes ha declarat que actuarà desobeïnt la declaració que ha fet el Ministeri de Cultura de que els enderrocaments són expoli i n'ha tret la protecció de Bé d'Interès Cultural. La Generalitat Valenciana segueix en un projecte urbanístic que suposa un atemptat cultural, arquitectònic i social dintre d'un dels barris més populars. El veïns del Cabanyal se segueixen sentint un poble i continuaran defensant les seves cases.

Estrany seria que hom es veigués obligat a escoltar les cançons d’Scorpions en català. Resulta igual d’anormal veure actors de cinema sense parlar la seva llengua. Però resulta que, a més, les pel·lícules no estan doblades en la llengua pròpia i oficial del nostre territori. El projecte de Llei del Cinema de la Generalitat diu que les sales han d’oferir el 50% de pel·lícules en català. Hi ha 74 sales del Principat que s’han declarat en vaga l'1 de febrer tancant les portes en senyal de protesta per la Llei, decisió presa pel Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya. Plataforma per la Llengua ha presentat un estudi demostrant que el català és una llengua rendible econòmicament i que el fet que no s'usi al cinema és un cas únic a nivell europeu. Plataforma ha preparat un seguit d’accions, on cal destacar la del 3 de febrer al cinema Comèdia de Barcelona. Es tracta de fer-hi cua, demanar quins films són en català i exigir el llibre de reclamacions. Per escoltar els teus herois actors i actrius en la teva llengua, reclama els teus drets.